• La investigació, publicada en la revista Nature Scientific Reviews, centra la seua anàlisi en l’àrea de la Mar Menor (Múrcia), on la depreciació del valor del parc d’habitatges des de 2015 va ser del 43%, que suposa 4.800 milions d’euros
• Els efectes d’una degradació ambiental i econòmica podrien ser extensius a altres zones naturals com al Parc de Doñana o l’Albufera de València si no es protegeixen
Alacant, 20 de setembre de 2023.- La investigació publicada en la revista britànica Nature Scientific Reviews, ha analitzat els processos de degradació natural generats per l’activitat humana i la depreciació del preu dels habitatges en aqueixos entorns. Segons l’estudi, en el qual han participat col·laboradors del Departament de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la UA, aquest fet es confirma al parc d’habitatges de la zona de la Mar Menor (Múrcia), que des de 2015 es troba en un procés de degradació ambiental severa. L’informe assenyala la connexió existent entre la salut mediambiental dels entorns i el valor immobiliari en les zones confrontants, a conseqüència de la degradació que produeixen les activitats humanes com l’agricultura extensiva o la dessecació dels aqüífers.
Però, a més, la investigació també amplia la seua tesi a escenaris on el medi natural es veu afectat pel canvi climàtic i els efectes negatius del qual en la biodiversitat i el paisatge també podrien afectar l’estabilitat econòmica de la regió o el país afectat. Sens dubte, l’estudi vincula necessàriament salut mediambiental amb la salut econòmica dels seus entorns.
L’estudi titulat ‘Impacte de la materialització del risc climàtic i deterioració ecològica en el preu de l’habitatge de la Mar Menor’ és fruit del treball de l’equip que ha liderat Gabriel Pérez Quirós, investigador del Banc d’Espanya i col·laborador en el Màster d’Economia Quantitativa del Departament de Fonaments d’Anàlisi Econòmica de la Universitat d’Alacant, al costat de Manuel Medina (estudiant de doctorat de la UA), Matías Lamas (Banc d’Espanya), i Mari Luz García (UCM).
Els resultats de la investigació en aquesta llacuna salada de Múrcia mostren una depreciació de l’habitatge, en comparació amb altres àrees pròximes del sud de la província d’Alacant, del 43% des de 2015, data del primer episodi d’eutrofització, un excés de fitoplacton que acaba amb l’oxigen de l’aigua i deteriora l’ecosistema en el seu conjunt. Aquesta pèrdua del valor al parc d’habitatges de la Mar Menor en comparació amb l’increment de preu d’altres àrees turístiques pròximes representa 4.800 milions d’euros en els últims sis anys.
L’estudi pretén demostrar l’enorme impacte econòmic que genera una deterioració ambiental severa, i alerta d’aquests efectes en escenaris futurs davant riscos físics generats pel Canvi Climàtic, tant en el que pot significar a la renda de les llars, a la qualitat de la cartera hipotecària dels bancs com al conjunt de l’estabilitat financera d’una regió o país.
Estabilitat financera
Així mateix, l’article confirma la necessitat del sector immobiliari de protegir i cuidar els entorns naturals pròxims on se situen els seus habitatges, considerat així el medi natural també com un ‘actiu’ propi a l’immoble, que li confereix o li resta valor. Una experiència, la de la Mar Menor, que hauria de tindre’s en compte en altres àrees naturals i els seus entorns turístics urbans com poden ser els voltants del Parc de Doñana (Huelva) o L’Albufera (València), que solen patir excessiva pressió urbanística i mediambiental.
L’informe publicat en Nature Scientific Reviews eleva les seues conclusions a l’àmbit financer d’un país. Els danys mediambientals a més del “impacte en el valor immobiliari, tenen un efecte directe en l’estabilitat financera d’un país, com esmentem en la secció principal. De fet, les variables immobiliàries són indicadors claus per a mesurar el grau d’estabilitat financera en una economia, principalment a causa del paper de la riquesa immobiliària com a element col·lateral”, explica l’article. Els autors assenyalen en el seu estudi que quan l’impacte és localitzat, com ocorre en la Mar Menor, el seu efecte és local, però quan es generalitzen poden tindre efectes econòmics adversos per a economies globals, la qual cosa demostra que “els nostres resultats continuarien sent indicatius de les conseqüències d’una deterioració ecològica més àmplia, un risc que, de fet, podria materialitzar-se més fàcilment en altres llocs a la llum dels esdeveniments adversos relacionats amb el canvi climàtic”.